Parròquia de Sant Bartomeu

Proclamada Bé d’Interès Cultural pel Consell de Mallorca (2003)

L’Església Barroca. Al voltant de 1688 s’inicià la demolició parcial de l’estructura romànica-gòtica ja que amenaçava ruïna. La construcció de l’església barroca no va concloure fins el 1733. Mitjançant aquesta reforma es canvià l’orientació del temple i s’afegiren sis nous trams, fent-la així més grossa, es va cobrir amb voltes de creueria i es construí la Capella del Roser. Les obres d’ornamentació interior i estucat de la bòveda s’efectuaren entre 1789 i 1831 i foren dirigides pel mestre Jacinto Chochi.

La reforma modernista es va emprendre l’any 1904 i va consistir en la demolició parcial de la murada que tancava l’església. Les obres, que foren realitzades segons els dissenys de l’arquitecte Joan Rubió, consistiren en prolongar l’església dos nous trams, substituir el frontispici, afegir l’atri d’accés i tancar el recinte al llarg del carrer Born mitjançant una artística tanca de pedra i ferro forjat. Els treballs es donaran per conclosos l’any 1947.

La façana és d’estil modernista amb trets goticitzants nòrdics. El frontispici culmina en una galeria i dues torres laterals on havien de col·locar-se diverses imatges. En l’espai inferior es situa la rossassa central i dues vidrieres, tot això envoltat per un arc apuntat.La rossassa tracta simbòlicament dos temes: el martiri dels cristians i la Verge Maria com a reina dels màrtirs. Les vidrieres reprodueixen les imatges del pares de l’església oriental i l’occidental. L’atri està format per tres arcs apuntats.L’arc central és el més prominent i està culminat per un frontó en angle agut que conté un medalló amb el símbol eucarísitic en relleu.

El conjunt està flanquejat per dos àngels sobre columnes, obra de l’escultor Joan Alcover. A l’interior de l’atri es troben reproduïts els escuts d’armes de l’arquitecte Joan Rubió i dels bisbes i rectors protectors de l’obra. L’escultura de pedra de Sant Bartomeu, col·locada en el mainell és del mateix escultor.

Informació treta de:
AAVV: Guia dels pobles de Mallorca: Sóller.- Mallorca : Ed. Hora Nova, 1999.
J.A. Morell: La parròquia de Sant Bartomeu de Sóller: La catedral de muntanya.- Sóller : Ed. Parròquia de St. Bartomeu, 1993
P. Pérez: Sóller a peu: itineraris urbans.- Sóller : Ed. Veu de Sóller, 1995

Banc de Sóller (1912)

Proclamat Bé d’interès cultural pel Consell de Mallorca (2000)

És un dels pocs edificis modernistes que va comptar amb la intervenció d’un arquitecte: Joan Rubió, autor també de la façana de la Parròquia de Sant Bartomeu. El 1912 es va inaugurar aquesta construcció en la qual destaca la doble tribuna volada i culminada per un gran cap de lleó en relleu, l’ample portal circular d’entrada, les finestres de forma irregular i el treballadíssim forjat de les reixes en forma de coup de fouet.

Aquest edifici va ser reformat l’any 1956 per raons de seguretat i es substituí la part superior, de formes angulars i teulada amb dibuixos geomètrics de colors, per la teulada actual que resta consonància amb el conjunt de l’edifici.

El Banc de Sóller, com entitat financera, quedà constituïda l’any 1899 amb l’objectiu de competir amb el Banc de Crèdit Balear i acaparar el capital dels emigrants sollerics que tornaven de França i Amèrica. Va ser absorbit pel Banc Hispano-Americano (avui Central Hispano) el mes de desembre de 1943.

Informació treta de:
P. Pérez: Sóller a peu: itineraris urbans.- Sóller : Ed. Veu de Sóller, 1995
Sóller: façanes i detalls.- Sóller : Ajuntament de Sóller, 1998
J. Rullan: Sóller: imatges d’un poble I.- Sóller : El Gall Editor, 2001

Can Prunera (1909)

Bastit entre 1909 i 1911, és un dels edificis modernistes més emblemàtics de Sóller. El seu propietari, Joan Magraner, conegut com Joan Prunera, va ser un pròsper comerciant que s’enriquí amb un negoci de venda de fruita a l’engròs a Belfort, localitat d’Alsàcia (França). Al retirar-se va tornar a Sóller on es va fer construir aquest edifici.

Aquesta vivenda unifamiliar, el projecte de la qual és d’autor desconegut, destaca per reunir en la façana tot el treball artístic de la pedra picada amb escarpa, el ferro forjat a la fornal i la fusta obrada amb puntacorrent, tot fet a mà. Tots els elemens són remarcables: la porta de fusta noble, la balconada corbada del primer pis, les finestres ondulades del pis superior i els ornaments de culminació del capcer. Destaca també d’aquesta façana una ornamentació voluptuosa amb formes ondulades i motius vegetals i florals típics del modernisme català.

El fet de retirar-se a Sóller i fer-se una casa va ser molt comú entre els sollerics emigrants d’aquesta època i moltes de les cases que es construïren en aquells moments, finals del s. XIX, principis del XX, reflexen la condició dels seus propietaris i expliquen aquestes noves formes estilístiques que provenien d’Europa. Aquestes noves formes xoquen amb la sobrietat i austeritat decorativa de les formes edilícies mallorquines.

Informació treta de:
P. Pérez: Sóller: façanes i detalls.- Sóller : Ajuntament de Sóller, 1998