-
L’Església Parroquial de Sant Bartomeu. Construïda abans del 1236, aquest temple ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles. Actualment presenta una estructura barroca (1688-1733), un campanar neogòtic i una façana modernista dissenyada per l’arquitecte Joan Rubió l’any 1904. Al voltant de l’edifici es poden veure restes dels portals i finestres romàniques i de la fortificació emmurallada del segle XVI.
-
El Banc de Sóller. Es va construir l’any 1889 amb els diners dels emigrants. L’edifici és obra de Joan Rubió (1912), típicament modernista. Destaca la doble tribuna volada, el Portal de mig punt i el forjat de les finestres.
-
La posada de Can Prohom. La posada és la residència que els grans propietaris agrícoles de la Serra de Tramuntana posseïen a la vila. L’estructura barroca civil és pròpia de la Mallorca del segle XVIII. La seva aparença és sòlida, i parca en decoració.
-
La casa de la Lluna. Datada del segle XV, aquesta és una construcció típica de l’arquitectura popular. El més destacable és la figura de marés en baix relleu que representa una lluna.
-
La posada de Moncaire. Aquest palauet residencial, és una mostra de l’arquitectura civil barroca en transició al neoclàssic de final del segle XVIII. Cal observar el voladís de teules pintades amb motius geomètrics, vegetals i antropomòrfics amb color vermell i blanc.
-
L’Església de la Sang. Un temple neoclàssic, senzill i robust que fou reconstruït sobre la primitiva capella dels anys 1564-1572. Està dedicat al Crist de la Sang, una talla policromada de 1556, i a la venerada imatge de la Mare de Déu de la victòria (1572).
-
Can Prunera. És una de les façanes modernistes més artístiques i treballades de Sóller, bastida entre 1909 i 1911. Cal examinar-ne detingudament l’estructura i els nombrosos detalls de pedra, fusta i metall que ornamenten l’edifici.
-
El mercat municipal. La construcció fou projectada per l’arquitecte Francesc Cerdó i inaugurada l’any 1952. És un edifici funcional de planta poligonal amb vàries obertures d’accés i un corredor porticat. Es recomana al vianant que faci un recorregut per l’interior.
-
Can Nou. L’avinguda de Cristòfol Colom està envoltada de jardins i segueix el traçat del Torrent Major que fou cobert l’any 1912. A l’esquerra es situa l’edifici modernista “Can Nou”, disposa de Torreta, amples finestrals amb persianes i balcó balustrat.
-
El Museu del Casal de Cultura. Una modesta vivienda familiar amb jardí, construïda l’any 1740, que acull actualment el museu etnològic de la ciutat. Recomanam que el visitant dediqui mitja hora per visitar-lo.
-
La Gran Via. Aquesta via urbana inclou el nucli més rellevant de vivendes enquadrades en els estils modernista i historicista regional. També es situa en aquesta avinguda el centre cultural de Can Dulce.
-
El nucli urbà antic. Els carrers de Vicari Pastor, Murta, Cristòfol Pizà i Sant Antoni són uns dels millors exemples del nucli urbà antic de Sóller. Allunyat dels trànsit de vehicles, l’espectador pot copsar els distints estades de l’evolució urbanística dels darrers tres-cents anys.
-
La plaça d'Espanya. La plaça nasqué al final del segle XIX i es completà l’any 1912 amb el cobriment del Torrent Major. El més destacat és el monument als combatents de la Guerra Civil Espanyola (1940), obra de Gabriel Alomar.
-
L’estació de ferrocarril. És l’antiga possessió de Ca’n Mayol (1606), remodelada els anys 1911-1912. A la façana podem veure la làpida dedicada al promotor del Ferrocarril de Sóller, Jeroni Estades.
-
El convent dels Sagrats Cors. Des de la plaça d’Espanya, el vianant port enfilar el carrer d’Isabel II, on destaquen nombroses cases senyorials d’estil modernista i regionalista. Al cap d’amunt es troba el convent dels sagrats Cor (s. XVIII), que disposa d’un claustre i una església barroca.
-
El Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller. Aquest palauet modernista, habilitat com a museu de ciències l’any 1985, acull vàries sales d’exposició temporals o permanents, relacionades amb la zoologia, la botànica i la geologia de Mallorca. El jardí botànic adjunt, recull una notable col·lecció de plantes endèmiques de Mallorca, d’altres illes mediterràneas i de les Canàries.
-
El cementiri. El cementeri de Sóller és un vertader jardí, ple de flors i plantes verdes; dotat de belles estàtues de gran valor plàstic treballades per artistes de renom. Els terrenys foren beneïts l’any 1814.
-
Biniaraix. Situat a 1.2 km de Sóller, és un del indrets més agradables de la comarca de Sóller. Disposa d’una vista excel·lent sobre la ciutat i manté el caràcter i l’estructura d’un poble de la Serra.
-
La Parròquia de Sant Ramon. Començada l’any 1938, la nau interior és única i disposa de quatre trams dividits per arcs apuntats des de la base. Remarcables són els retaules laterals.
-
La barriada de Santa Caterina. Típic nucli de població marinera de carrers empedrats molt empinats.
-
-
La Torre Picada. Torre de defensa i vigilància erigida entre 1614 i 1623 per prevenir els atacs dels pirates.
